El perquè del projecte

Entre la secundària i el moment d´incorporar-se al mercat laboral, hi ha una etapa crítica pels nostres fills (joves amb dificultats intel.lectuals lleus i moderades) actualment molt mal coberta.

Es per això que un grup de pares i mares ens hem unit per millorar aquest aspecte clau pel futur dels nostres fills. En la mida que el projecte ha avançat, s´hi han anat afegint més ampes, escoles  i entitats, ja que es una preocupació compartida no només pels pares sinó també per molts professionals del sector.

Per què es important l´etapa entre els 16 i els 21 anys?

•  La formació en aquest període ha d´encaminar-se a obtenir l´èxit  en una inserció social i professional el més normalitzada possible.

• Si pels nois/es sense cap dificultat és molt important tenir una bona formació, pels nostres fills és LA CLAU! Hem de donar-los totes les eines i recursos possibles perquè arribin al màxim del seu potencial.

• La maduració pels nois/es amb D.I.D. és més lenta, i cadascú d´ells té el seu propi ritme maduratiu. Intentar que als 16-17 anys ja sàpiguen què fer amb la seva vida i que en 1 o 2 anys aprenguin un ofici no és realista.

Què està fallant?

1.  Manca de places. 450 places públiques i concertades vs 2.000 joves entre 16 i 21 anys amb dificultats intel.lectuals lleus i moderades a Catalunya.
2. Manca d´oferta formativa: les opcions formatives són cada vegada més àmplies per a tothom. Per què a ells els condemnem a escollir entre tan poques alternatives? Lampista, fuster, jardiner, cuina, administratiu… i algunes d´elles obsoletes.
3. Els PQPIs (que ara es diuen PFIs: Programes de Formació i Inserció) són un «parxe» però és la única sortida formativa pels nois i noies amb DID moderada/lleu. La figura dels PQPIs va sortir com una manera d´encarrilar una certa formació per aquells nois amb fracàs escolar a l´ESO (PERO que no ténen cap dificultat intel.lectual). Donada la manca d´oferta formativa pels nostres fills, es van encaixar en aquest model sense tenir en compte les grans limitacions que impliquen:
   • Durada molt curta: 1 o 2 anys. Totalment insuficients per a preparar-los per al seva nova etapa professional.
   • Continguts i ritmes no adaptats: no estan pensats per nois amb DID, per tant són inadequats per als nostres fills.
   • Els PQPIs/PFIs específics (adaptats) vénen a cobrir en una petita part aquesta mancança. Situació real: molts pocs centres, amb una varietat molt limitada i amb poca flexibilitat per definir continguts especials.
   • Han de renunciar al títol de la Eso: aquells que amb molt d´esforç podrien acreditar l´Eso, es troben que per accedir als PQPIs hi han de renunciar!
   • Són programes, per tant tot i estar regulats pel Departament, no estan dins el circuit del sistema educatiu. Ens deixen fora, i amb poca estabilitat: un programa avui el tenim i demà ja no hi és.

Proposta:

Incrementar el nombre de places públiques i /o concertades de formació post Eso per tal que tots els nois/es amb DID puguin tenir formació adequada a les seves necessitats fins als 21 anys com a mínim (ja que és un dret garantit per la llei orgànica 2/2006).

Assegurar un programa de formació professional a tots els nois i noies amb DID moderada/lleu de 4 anys una vegada acabada la Eso, i dins de la Formació Professional. No volem més programes,tenim dret a estar inclosos en la FP.

Flexibilitzar els continguts  per tal que puguin oferir continguts que capacitin en habilitats i coneixements transversals, no només tècnics especialitzats.

Creació de noves àrees professionals, d´acord a les preferències dels joves i a la sortida real en el mercat de treball, mantenint una certa visió innovadora per no caure, com en els darrers anys en l´immobilisme. Prioritats: atenció als animals i auxiliar de monitor.

L´objectiu és dotar als nois/es amb DID d´una major flexibilitat dins un gran “camp” (àrea) que s´adapti a les seves preferències.

Facilitar la inserció laboral, bàsicament per 3 vies:

1. Treball en pràctiques
2. Formació dual
3. Treball amb suport

Les dues primeres s´han demostrat molt vàlides per trencar frens en les empreses. La formació dual, a més, aporta una especialització ja encaminada a una feina més concreta. El treball amb suport és clau per una inserció exitosa al llarg de la vida.

Què hem fet, què hem aconseguit?

• Resolució del Parlament de Catalunya 573/X de 6 de març’14, que reconeix la necessitat i insta al Govern prendre mesures.

• Participació en la Taula d´Entitats del Departament d´Ensenyament, amb conclusions concretes Gener’14

• Reunió amb la Consellera Irene Rigau, que estableix una comunicació amb Dincat per seguir avançant en el tema.

• Presentació del projecte al Parlament de Catalunya el 20 de novembre’14, en la que els partits i el President de la Comissió d´Educació ens conviden a participar durant l´elaboració de la nova llei de la Formació Professional.

• Hem parlat amb diverses escoles i entitats educatives, que tenen interés en desenvolupar aquesta nova oferta una vegada el Departament la reguli.