El perquè del projecte

Entre la secundària i el moment d´incorporar-se al mercat laboral, hi ha una etapa crítica pels nostres fills (joves amb dificultats intel.lectuals lleus i moderades) actualment molt mal coberta.

Es per això que un grup de pares i mares ens hem unit per millorar aquest aspecte clau pel futur dels nostres fills. En la mida que el projecte ha avançat, s´hi han anat afegint més ampes, escoles  i entitats, ja que es una preocupació compartida no només pels pares sinó també per molts professionals del sector.

 

Per què es important l´etapa entre els 16 i els 21 anys?

  •  La formació en aquest període ha d´encaminar-se a obtenir l´èxit  en una inserció social i professional el més normalitzada possible.
  • Si pels nois/es sense cap dificultat és molt important tenir una bona formació, pels nostres fills és LA CLAU! Hem de donar-los totes les eines i recursos possibles perquè arribin al màxim del seu potencial.
  • La maduració pels nois/es amb D.I.D. és més lenta, i cadascú d´ells té el seu propi ritme maduratiu. Intentar que als 16-17 anys ja sàpiguen què fer amb la seva vida i que en 1 o 2 anys aprenguin un ofici no és realista.

 

Què està fallant?

  1.  Manca de places. 450 places públiques i concertades vs 2.000 joves entre 16 i 21 anys amb dificultats intel.lectuals lleus i moderades a Catalunya.
  2. Manca d´oferta formativa: les opcions formatives són cada vegada més àmplies per a tothom. Per què a ells els condemnem a escollir entre tan poques alternatives? Lampista, fuster, jardiner, cuina, administratiu… i algunes d´elles obsoletes.
  3. Els PQPIs (que ara es diuen PFIs: Programes de Formació i Inserció) són un «parxe» però és la única sortida formativa pels nois i noies amb DID moderada/lleu. La figura dels PQPIs va sortir com una manera d´encarrilar una certa formació per aquells nois amb fracàs escolar a l´ESO (PERO que no ténen cap dificultat intel.lectual). Donada la manca d´oferta formativa pels nostres fills, es van encaixar en aquest model sense tenir en compte les grans limitacions que impliquen:
    • Durada molt curta: 1 o 2 anys. Totalment insuficients per a preparar-los per al seva nova etapa professional.
    • Continguts i ritmes no adaptats: no estan pensats per nois amb DID, per tant són inadequats per als nostres fills.
    • Els PQPIs/PFIs específics (adaptats) vénen a cobrir en una petita part aquesta mancança. Situació real: molts pocs centres, amb una varietat molt limitada i amb poca flexibilitat per definir continguts especials.
    • Han de renunciar al títol de la Eso: aquells que amb molt d´esforç podrien acreditar l´Eso, es troben que per accedir als PQPIs hi han de renunciar!
    • Són programes, per tant tot i estar regulats pel Departament, no estan dins el circuit del sistema educatiu. Ens deixen fora, i amb poca estabilitat: un programa avui el tenim i demà ja no hi és.

 

Proposta:

Incrementar el nombre de places públiques i /o concertades de formació post Eso per tal que tots els nois/es amb DID puguin tenir formació adequada a les seves necessitats fins als 21 anys com a mínim (ja que és un dret garantit per la llei orgànica 2/2006).

Assegurar un programa de formació professional a tots els nois i noies amb DID moderada/lleu de 4 anys una vegada acabada la Eso, i dins de la Formació Professional. No volem més programes,tenim dret a estar inclosos en la FP.

Flexibilitzar els continguts  per tal que puguin oferir continguts que capacitin en habilitats i coneixements transversals, no només tècnics especialitzats.

Creació de noves àrees professionals, d´acord a les preferències dels joves i a la sortida real en el mercat de treball, mantenint una certa visió innovadora per no caure, com en els darrers anys en l´immobilisme. Prioritats: atenció als animals i auxiliar de monitor.

L´objectiu és dotar als nois/es amb DID d´una major flexibilitat dins un gran “camp” (àrea) que s´adapti a les seves preferències.

Facilitar la inserció laboral, bàsicament per 3 vies:

  1. Treball en pràctiques
  2. Formació dual
  3. Treball amb suport

Les dues primeres s´han demostrat molt vàlides per trencar frens en les empreses. La formació dual, a més, aporta una especialització ja encaminada a una feina més concreta. El treball amb suport és clau per una inserció exitosa al llarg de la vida.

 

Què hem fet, què hem aconseguit?

  • Resolució del Parlament de Catalunya 573/X de 6 de març’14, que reconeix la necessitat i insta al Govern prendre mesures.
  • Participació en la Taula d´Entitats del Departament d´Ensenyament, amb conclusions concretes Gener’14
  • Reunió amb la Consellera Irene Rigau, que estableix una comunicació amb Dincat per seguir avançant en el tema.
  • Presentació del projecte al Parlament de Catalunya el 20 de novembre’14, en la que els partits i el President de la Comissió d´Educació ens conviden a participar durant l´elaboració de la nova llei de la Formació Professional.
  • Hem parlat amb diverses escoles i entitats educatives, que tenen interés en desenvolupar aquesta nova oferta una vegada el Departament la reguli.

Si vols tenir accés al contingut complert de la nostra

proposta només tens que seguir el seguent enllaç: