Hola!, em dic Àlex i tinc un TEA.
De gran m’agradaria estudiar cinema…… Em deixaran?
l’Àlex te 10 anys i fa primaria a l’Escola Lexia…. i desprès que..?
Monthly Archives: abril 2015
Amb aquesta carta, l’AMPA de l’escola LÈXIA ens invita a la reflexió sobre el futur dels nostres fills i expressa la seva postura d’incondicional recolzament al Projecte DIDàctica, cosa que agraïm de manera molt sincera!
Barcelona, 23-04-2015
“NINIS” a la força?
Nois i noies amb Discapacitat Intel·lectual lleu o moderada, al segle XXI i a Catalunya, s’han d’estar a casa sense fer res? Aquesta és, malauradament, la realitat per molts d’ells, que es queden a casa perquè no se’ls permet estudiar (ni per tant, després, treballar).
El passat 15 d’abril vaig tenir el plaer d’assistir (juntament amb d’altres companys de la Junta de l’AMPA) a una reunió de les mares i pares que un dia van començar el Projecte DIDàctica i vaig quedar molt gratament sorprès, per la força, l’empenta, les ganes, la il·lusió… tot per un objectiu molt lloable: “Que els joves de 16-21 anys amb DI lleu o moderada tinguin les mateixes possibilitats que la resta, de poder accedir a un ventall més ampli de places i branques formatives dintre de la formació professional.”
La realitat avui a Catalunya és que una majoria d’aquests nois i noies (concretament 1.550 nois i noies d’un total de 2.000!!!, segons dades de la mateixa Conselleria d’Educació), quan acaben l’ensenyament obligatori (l’ESO), tot i que la llei els atorga el dret a poder seguir estudiant fins els vint-i-un anys, no tenen places escolars ni uns estudis de formació professional adequats. Els que tenen plaça, sovint acaben estudiant PFI (abans PQPI), no adaptats a ells ni en la durada ni en els continguts (sí pensants, en canvi, per altre tipus d’alumnat sense DI i provinent per altres causes de fracàs escolar), fet que provoca que molts d’ells no els puguin acabar ni tampoc accedir al món laboral. Amb l’autoestima per terra, molts acaben a casa, sense fer res, sense estudiar ni treballar, quan la realitat és que aquests nois i noies sí que volen estudiar i treballar i, malgrat les seves dificultats, estan perfectament capacitats per fer moltes feines com auxiliars en molts camps laborals (cura d’animals, auxiliars o monitors d’escola, auxiliar d’entrenador d’esports…). A més de tot això, l’oferta d’estudis és massa limitada (mentre que els nois i noies sense DI tenen un ventall amplíssim de possibles estudis) i els afortunats que aconsegueixen una plaça escolar han de fer uns estudis que no els hi agraden gens.
Per què es necessari ajudar en aquest projecte? És molt fàcil, perquè tinguin la possibilitat d’inserir-se en el món laboral i d’aquesta manera tinguin un futur dintre de la nostra societat.
No fer res els aboca a ser uns NINIS a la força i això hauria de ser una decisió i no una obligació. Tenir-los a casa sense fer res és castigar-los a ser dependents. De qui? Mentre tinguin els pares, d’ells, però jo, com qualsevol altre pare, vull que la meva filla quan sigui més gran tingui la possibilitat de no dependre de ningú, perquè arribarà un dia en que nosaltres no hi serem i llavors ella haurà de fer el camí tota sola. De què i com viurà si no té estudis ni feina?
Volem que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya faci possible que aquests joves tinguin les mateixes oportunitats. És un DRET i no una LLUITA. Volem que s’augmentin les places escolars i les branques formatives, aprofitant que el Parlament tramita ara la nova llei de la Formació Professional. I ho volem ara. Fa tres anys que aquests pares i mares estan treballant per aconseguir-ho i de moment només han obtingut una resposta des del Govern de la Generalitat: Bones paraules però cap fet ni cap millora concreta!!!
No em vull estendre’m mes, però si us demano que doneu a conèixer aquest projecte amb els vostres coneguts, amistats, família… Necessitem de la conscienciació social una eina que faci despertar la sensibilitat d’uns polítics a vegades allunyats de la realitat, del que suposa per una família aquest greu problema.
Us deixo la Web del projecte on si hi esteu interessats, podreu consultar el camí recorregut fins ara per aquestes mares i pares en aquesta lluita.
Xavier Jiménez
President AMPA LÈXIA
Ya hace unos meses que estamos de enhorabuena por la excelente recuperación de Laura, ahora ya pasado un tiempo aparece un artículo en La Vanguardia que recoge esta increíble experiencia y que queremos compartir con todos vosotros.
Los casos de epilepsia resistentes a la farmacología son realmente un drama, tanto para los pobres adolescentes que las padecen como para las familias. Ver como tu hijo sufre una crisis, como en ocasiones pierde la consciencia y al caer al suelo se golpea la cabeza, preguntarse una y otra vez «¿hasta cuándo?, ¿qué podemos esperar?, ¿no existe ningún remedio?», no tener ninguna respuesta de los profesionales, más allá del «lo hemos probado todo» y sobretodo la angustia acerca del futuro, del negro futuro que te envuelve todos los días, es una situación dramática e injusta que nadie debería vivir.
Afortunadamente el caso de Laura, y de Ana y de Tito (sus padres) nos anima y nos ayuda a seguir para adelante.
Desde aquí queremos compartir con todos vosotros nuestra enorme alegría por Laura, y nuestro sincero reconocimiento a Tito y Ana por su valiente decisión, unos verdaderos «padres coraje»…. Un fuerte Abrazo Amigos!!!
Descarga articulo completo «El Milagro de Laura»: https://files.zyncro.com/OCP-9QC
Descarga artículo «El calvario de no responder a la medicación»: https://files.zyncro.com/-fJ7I9B
Feliç diada de Sant Jordi!!
Una Rosa per tots els nostres amics i amigues amb el sincer agraïment per el vostre suport! Gràcies!!!
Aquest dissabte (25/04 a les 10:00) estarem en el Fòrum d’Alternatives a l’Atur la Pobresa i la Desigualtat! – http://www.forumaturpobresaidesigualtat.org/
Tenim l’honor de participar, juntament amb Adimir i Marpi en un taller que realitzarem el dissabte 25/abril a les 10:00, per parlar de les dificultats actuals en la formació dels joves amb discapacitat intel.lectual, i de les propostes de millora.
Esteu convidats!!!!
Hi ha un esforç important en aquests nois fins als 16 anys. S´adapta el seu currículum, es fa un Pla Individualitzat, es posen reforços: des de les escoles, els eaps, … pels propis nois i les seves famílies és un esforç.
I als 16 anys, es una frustració: els deixem davant del desert. I per aprofitar algunes opcions com els PFIs, les úniques que tenen, els demanem que si el tenen renunciïn al títol de la Eso que tant els ha costat assolir.
Consol Cordero, Directora Eap Tortosa- Terres de l´Ebre)
Resposta al Sr. Arcarons d’una avia molt amoïnada, i amb raó, respecte del futur de la seva neta amb discapacitat intel•lectual.
El seu testimoni posa l’accent en el to «polític» i en la manca d’accions concretes, tant de la resposta del Sr. Arcarons com de la clase politica en general amb una absencia total de solucions fins a la data….. i entretant anem passant els anys!!!!
Tot el nostre recolzament i el nostre agraïment a la Sra. Maria Antònia i al Sr. Esteve Isern pels seus testimonis
Es el nostre dret: formació adequada almenys fins als 21 anys. Ho diu la Llei!
Adjuntem text complert a sota, imatge i enllaç per descàrrega fitxer pdf:
https://files.zyncro.com/JxPvqcl – https://files.zyncro.com/pQvcPmL
La Vanguardia 09-04-15
Estudis i discapacitats
La carta “Les prioritats de Rigau” (30/IV/2015) del senyor Isern explicava una situació que conec massa bé, ja que la meva néta es troba en la mateixa situació que el seu fill. El senyor Isern ho explicava molt bé: la llei diu que els joves amb discapacitat tenen dret a formació fins als 21 anys. Tanmateix, no hi ha places pensades per a ells després de l’educació secundària.
La meva néta acabarà l’escola aquest any, té discapacitat intel•lectual i segurament no tindrà el títol de l’ESO. És treballadora i amb molt d’esforç ha aconseguit anar avançant. Ella vol seguir estudiant per aprendre un ofici, però es veu que el Departament d’Ensenyament no troba que aquests joves siguin prou importants per preocupar-se seriosament d’ells.
La resposta del senyor Arcarons (“Aposta per la inclusió”, 4/IV/2015) és molt i molt política. Al meu poble en diem fugir d’estudi. Jo voldria que en lloc d’explicar tantes coses de propostes de decrets i lleis, expliqués com s’ho farà la meva néta, i tants com ella, el proper curs per poder seguir estudiant . He estat tota la vida vivint, treballant i pagant els meus impostos en aquest país que estimo i espero deixar una societat més justa i més inclusiva als meus néts i nétes.
Crec que tots ens mereixem una resposta i una actuació molt més concreta del senyor Arcarons o, fins i tot, de la consellera Rigau.
MARIA ANTÒNIA MASSUET
Sant Celoni
Que poc es mullen els polítics!! I entretant anem passant els anys!!!!
Aquesta és l´ambigua resposta que dóna el Sr Melcior Arquerons del Dept d´Ensenyament a un pare que, a través d´una carta a La Vanguardia, demanava formació pel seu fill amb discapacitat intel.lectual.
Es el nostre dret: formació adequada almenys fins als 21 anys. Ho diu la Llei!
Adjuntem text complert a sota, imatge i enllaç per descàrrega fitxer pdf: https://files.zyncro.com/h8Dyz6b
La Vanguardia 04-04-15
Aposta per la inclusió
En resposta a la carta que es va publicar en aquest diari amb el títol “Les prioritats de Rigau” (30/III/2015) sobre la formació professional per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el Departament d’Ensenyament vol posar de manifest que l’educació inclusiva en totes les etapes educatives és una prioritat del Govern. És per això que el departament està treballant actualment en una proposta de decret per regular l’atenció als alumnes en el marc d’un sistema inclusiu.
Aquest text afectarà l’alumnat de totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la transició de l’alumne cap la vida adulta, amb l’objectiu d’aconseguir la seva inclusió a la societat. Pel que fa a la formació professional, tot i que Ensenyament disposa d’una oferta específica per a aquest alumnat, en el projecte de llei de les Qualificacions i la Formació Professional s’ha inclòs un apartat per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu. Concretament es precisa que la Generalitat ha de promoure de manera preferent l’oferta formativa adreçada a aquest alumnat perquè pugui assolir les competències professionals necessàries que li facilitin la transició a la vida adulta i la integració a la societat mitjançant el treball.
MELCIOR ARCARONS
Director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial
“Les prioritats de Rigau” és el títol de la Carta a La Vanguardia publicada el passat 30 de Març, d’un pare mostrant la seva gran preocupació per la formació del seu fill amb discapacitat intel•lectual.
Compartim: és el nostre dret.
Adjuntem text complert a sota, imatge i enllaç per descàrrega fitxer pdf: https://files.zyncro.com/9EeZwqo
La Vanguardia 30-03-15
Les prioritats de Rigau
Sempre sento curiositat pels vostres semàfors i el dimecres 25 de març vaig veure que li posàveu a la consellera Rigau un semàfor verd.
Ara bé, com a pare d’un nen amb discapacitat intel•lectual, em preocupa la formació que el sistema educatiu li oferirà quan acabi la secundària. Ha de ser una formació professional adequada a les seves necessitats i que el capaciti per inserir-se el dia demà en el món laboral ordinari.
El meu fill, com tots els que tenen alguna discapacitat, té dret a rebre aquesta formació fins a complir els 21 anys. Això és indiscutible, ho diu la llei. Però, malauradament, la realitat és que quan acabi la secundària el sistema l’hi posarà molt difícil perquè no hi ha places suficients i no ofereix una formació pensada per a aquest jovent. Hi ha molt pocs centres, amb escandaloses llistes
d’espera i la Conselleria no fa res al respecte.
Si em pregunteu quin semàfor li posaria, jo ho tinc molt clar.
ESTEVE ISERN BERNAT – Barcelona